Essa sorda i essa sonora

Essa sorda i essa sonora

Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.

1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1.   Han caçat una llebre / Han casat la Maria.

2.      Una peça d’or / Això pesa molt.

3.      Això és de zinc / Això és un cinc.

4.      Una noia rosseta / Una roseta vermella.

5.      La caça major / La casa gran.

6.      Una zona verda / Això sona molt bé.

Mots que tenen essa sonora

................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................

lletres: (  ) (   )

Mots que tenen  essa sorda

................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................

lletres: (  ) (   )  (   )   (   )

2.  Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1.      Les oques de la granja / Les soques dels arbres.

2.      Els sabres del general / Els arbres del parc.

3.      Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.

4.      Els sobres de carta  / Els obrers de la construcció.

5.      Els savis del país / Els avis del poble.

3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent

Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,

Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.

so	situació	lletres
sonor	entre vocals	(   )
sonor	en un altre lloc	(   )
sord	entre vocals	(   )  (   )  (   )
sord	en un altre lloc	(   )  (   )

4.  Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.

1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:

     col.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero, pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar

2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:

“nas”: na.os; “tros”: tro.ejar; “mes”: me.os; “pis”: pi.os; “raça”: ra.es; “capaces”: capa.; “arrossos”: arrò.; “ros”: ro.os; “rus”: ru.a; “feliç”: feli.itat; “ja traço”: tu tra.es; “força”: for.es, for.ut.

5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:

1.      La mestre.a de la casa no hi era, en aquells moments.

2.      Se sentia una forta xiscladi.a al pati de l’escola.

3.      Aquella gent tenia molta enyoran.a del seu país.

4.      S’ha tallat l’emi.ió per problemes de subministrament elèctric.

5.      Hi havia la temen.a que els militars fessin un cop d’estat.

6.      En aquell país no hi havia lliberta d’expre.ió.

7.      L’alcalde.a va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.

8.      Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festa.a.

6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.

1.      enyorances ......................................... ; pedrís ...................................................;

2.      corredisses .......................................... ; senyoràs ..............................................;

3.      pallussos ............................................... ; trencadís ............................................;

4.      prometença ...........................................; esperances ..........................................

   7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:

prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-

infixos: -press-, -gress-, -miss-

sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)

Exemple: im-press-or: impressor.

1.      Amb l’infix –press-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

2. Amb l’infix –gress-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

3. Amb l’infix –miss-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

8.      D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.

1.  Ja has po.at ben.ina al cotxe?

2.      Et pre.ento la Tere.a, la prome.a d’en Jo.ep.

3.      Cal realit.ar una explora.ió a fons de tota la .ona.

4.      El .oolèg ha estat condecorat pel pre.ident.

5.      S’ha de col·locar el .uro a la paret fins el .òcol.

6.      Quan comen.es a treballar? –Comen.o avui mateix.

7.      El pi.os són cada cop més cars.

8.      Pa.a’m dos terro.os de .ucre.

9.      L’agre.or fugí corrents després de fer una gran trencadi.a.

10.  Tenim l’esperan.a que aquestes conductes a.ocials disminueixin.

11.  Avui parti.iparà en el programa d’aquesta emi.ora una metge.a

12.  Va haver d’omplir molta papera.a per demanar la beca.

9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.

1.      Per Nadal hi ha moltes .ones de tràn.it restringit.

2.      S’ha enfon.at un tran.atlàntic al Pa.ífic.

Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals	-s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa…	Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans	-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraula	z-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonant	Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals.	-z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…

Ortografia de la essa sonora
A principi de paraula: s, c	s-: sabata, seient, síndria, sucre…	Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
	c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç	-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
	-c-: àcid, facècia, places, recinte…
	–ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç	-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
	-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…