Poesia de tardor
Parlar amb la branca
Com demanaria
que vingués tardor
amb un aire dolç,
un polsim de joia.
Parlar, amb la branca,
per fer li saber
que dalt s'està bé,
però el vol m'agrada.
Eixiria així,
sense massa por,
a trobar la riba.
Em vull amanida
a sentir el dolor
si resto al camí.
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
la tardo
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima asonant 14 versos silebes 72
4. Opinió personal.
no ma agrad el poema
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada