Dona d'aigua

Dona d'aigua

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana,^[1] figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

És curiós que trobem una llegenda molt similar a l’altra punta del món, al Japó. De Yuki-Onna ja n’havíem parlat en l’entrada sobre el Gos Nonell. No és ben bé una dona d’aigua, el seu nom vol dir literalment Dona de Neu. Com les nostres, és d’una bellesa encisadora, però de naturalesa força malèfica. S’apareix a la gent que es perd per les muntanyes enmig de tempestes de neu, tranquil·litzant-los i sumint-los en el son plàcid de la mort, però se’n conta un cas excepcional.

Dos viatgers, un home gran i un de jove, van haver d’aixoplugar-se en una barraca de muntanya pel vent i la forta nevada que queia. Yuki-Onna hi va comparèixer, congelant amb el seu alè glaçat al vell, però li va perdonar la vida al jove amb la condició que no digués mai a ningú allò que acabava de veure.

Superat aquest tràngol, al cap d’uns mesos el jove va conèixer una noia molt bonica, es van enamorar, es van casar, van tenir molts fills i van ser molt feliços durant anys. Una nit, mentre queia una gran nevada, al jove li va venir al cap l’encontre amb Yuki-Onna i ho va explicar a la seva esposa, que d’amorosa companya es va transformar davant dels seus ulls en la temible Dona de Neu. Enfurismada, li va recordar el jurament de mantenir-ho en secret i només l’amor pels fills, la voluntat de no deixar-los orfes, va salvar de nou la vida del seu marit. Ella es va esvair com la boira i no la va tornar a veure mai més.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

4. Per què eren perilloses?

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
que son tentacions