miir

Essa sorda i essa sonora Amb les lletres  s  i  z  representem el so de la  essa sonora  i amb les lletres  s ,  ss ,  c  i  ç  representem el so de la  essa sorda . La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics. 1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas. 1.   Han  caçat  una llebre / Han  casat  la Maria. 2.        Una  peça  d’or / Això  pesa  molt. 3.        Això és de  zinc  / Això és un  cinc. 4.     ...

Dona d'aigua DONA D'AIGUA Es pentinava,  entre grans parets rocoses, la seva llarga cabellera,  cantant,  i respirava l'oxigen de la nit. Havia sortit, a la superfície, per sentir la suavitat de l'aire  i admirar els raigs de la lluna (que contemplava). Era una dona d'aigua,  de fum, amb bellesa temptadora: si t'atrapava la seva mirada et converties en una pedra. El seu regne eren les profunditats  de les aigües vidrioses que brollaven de les fonts ufanes (gran espectacle aquàtic). La seva bellesa era un parany, de fet,  tota bellesa ho pot ser.  Les pedres que trobeu vora  estanys,  llacs o salts d'aigua, són temptacions de qui no va poder  resistir-se a l'encanteri  d'una sinuosa dona d'aigua, de fum. Antònia Lladonet 1. Cerca informació sobre les dones d'aigua. Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, al...

Poemes Aquest vent no té pèls a la llengua. Quan udola fa ta casa seua. En malparlen portes i persianes. Pel cel, mitjons, calçotets i calces. ( Josep Porcar / Clotilde Perrin , il.) 1. Penja una imatge representativa del poema. 2. Tema del poema. el vent 3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes) rima assonant 40 síl·labes 4 versos 4. Cerca el significat de les paraules en negreta. udolar es lo mateix que aullar  malparlen significa xerra malament     5. Opinió personal. aquest poema si que me a agradat 

Comprensió lectora    MALEÏT MAL DE CAP Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus movimeque tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca. El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taunts. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aqla, mentre suportava lentament el sorollet (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.Un cop arribada la calma, la barca, ia despertat. Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet,molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però u...

Refranys hivernals Aigua de desembre, és neu sempre  com que en decembre va fret segons aquin puesto si plou  nevera Blanc com la neu es diu perque la neu es molt blanca A sant Antoni, la neu ja té cames significa que la neu ja no i es Créixer com una bola de neu   vol dir creixer rapit perque les boles de neu creixen molt rapit  Any de rovellons, neu fins als collons   vol dir que es rovellons surten cuan va molt de fret Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre ccuan va boira es que ploura Neu a la muntanya, fred a la plana si hi ha neu a se montanya el fret va cap a se planada