Dona d'aigua DONA D'AIGUA Es pentinava, entre grans parets rocoses, la seva llarga cabellera, cantant, i respirava l'oxigen de la nit. Havia sortit, a la superfície, per sentir la suavitat de l'aire i admirar els raigs de la lluna (que contemplava). Era una dona d'aigua, de fum, amb bellesa temptadora: si t'atrapava la seva mirada et converties en una pedra. El seu regne eren les profunditats de les aigües vidrioses que brollaven de les fonts ufanes (gran espectacle aquàtic). La seva bellesa era un parany, de fet, tota bellesa ho pot ser. Les pedres que trobeu vora estanys, llacs o salts d'aigua, són temptacions de qui no va poder resistir-se a l'encanteri d'una sinuosa dona d'aigua, de fum. Antònia Lladonet 1. Cerca informació sobre les dones d'aigua. Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, al...
que el temps no es infinit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada