Comentari poema

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAaN4MMs0g8CxWhFzHIfOKW0JjOGs2OFWUoU1QSCZvEcPeGkSeUJBoDHZCoVJi1qzEhOTcAp_M93X2X-5iLzShk_6ynbNdhk1Z3AIgyiKCOm-sd5FkqrFfBvYhPJxec301V8R18dH6GXJW/s320/la+sorra+d%25C2%25B4aquella+cala+....jpg


Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.


1. Tema del poema
La llengua
2. Contingut.
Xerra de la nostra llengua
3. Resum
Que se nostra llengua es petita i segons com le emplem noltros pot ser mes gran o mes petita
4. Opinió personal
trob que per molt petita que sigui la nostra llengua pot fer molt de mal segons cim le empleem

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

poema